Gir espectacular en el cas Grand Tibidabo. En contra de totes les informacions prèvies, el judici contra el financer Javier de la Rosa i d'altres cinc imputats per la desaparició de 180 milions d'euros de l'empresa haurà de seguir endavant, i el financer s'enfronta ara un altre cop a una petició de 13 anys de presó.
En les hores prèvies es donava per fet que de la Rosa i els altres cinc acusats acceptarien condemnes menors a les originals, en un pacte que ja havia tancat el fiscals amb les defenses i les diferents acusacions. L'advocat de l'Estat, però, ha rebutjat aquest dilluns al matí de participar en aquest pacte i manté la seva petició de 13 anys de presó contra De la Rosa. Com a resposta a la decisió de l'advocat de l'Estat, la defensa de De la Rosa ha demanat la nul·litat de la causa, perquè considera que aquesta imputació és il·legal. El jutjat ha d'escoltar ara les diferents al·legacions i, de moment, ha ajornat la celebració de la vista fins al proper 14 de gener.
Rebaixes substancioses
De la Rosa estava disposat a declarar-se culpable d'un delicte d'apropiació indeguda d'uns 70 milions d'euros de Grand Tibidabo, societat que De la Rosa va presidir fins al 1993, a canvi d'una condemna de tres anys. La fiscalia, que demanava en un principi 13 anys per a De la Rosa, finalment havia rebaixat les seves exigències per facilitar l'acord. Juntament amb De la Rosa, d'altres cinc processats estaven també disposats a acceptar condemnes que anaven dels sis mesos a l'any i mig de presó. Es tracta de Manuel Preado i Colón de Carvajal, exdiplomàtic i persona molt propera al rei Joan Carles, que va ser vicepresident de Grand Tibidabo; Joan Cruells, que en va ser director general i president; Florencio Cerdà, conseller; Arturo Piñana Bo i Ramon Fiter. Ara, amb la decisió de l'advocat de l'Estat, tots aquests acusats s'enfronten a la possibilitat que el judici s'acabi celebrant i, eventualment, a haver de complir unes sentències molt superiors a les que estaven disposats a acceptar fins a avui mateix.
Alarma social
Aquesta mena de pactes entre els acusats i les acusacions particulars són relativament habituals en els delictes econòmics. Especialment en casos de judicis que s'allarguen més del compte, com ara aquest, en què les parts acusadores prefereixen pactar i recollir part de la indemnització abans que seguir amb un procés costós i de futur incert. En d'altres cultures judicials, com ara als EUA, la opinió pública no hi troba res d'escandalós. No és al cas del nostre país. Per això sembla molt probable que l'advocat de l'Estat hagi pres la seva decisió tenint en compte, sobretot, la alarma social que podria haver suscitat (en període preelectoral, a més) el fet que un condemnat per una estafa de 70 milions només vagi tres anys a la presó.
El procés seguit pel cas Grand Tibidabo ha estat certament dificultós. Els fets es van produir entre 1991 i 1993 i la investigació va comportar de seguida la detenció de De la Rosa, el 1994. Però aquesta celeritat del començament es va frenar tant que el judici, en canvi, arriba més d'una dècada després. "No és normal un judici per una investigació que va començar fa 13 anys i per uns fets de fa 16 anys", diu una font jurídica aquest mateix dilluns a El Periódico.
Eldebat.cat, dimarts, 11 de desembre de 2007
