'El terrorisme no forma part de la cultura ni àrab ni musulmana'
Per Matilde Alsina
Fa deu anys el novel·lista Tahar Ben Jelloun (Tànger, Marroc, 1944), un intel·lectual molt cèlebre dins el món francòfon actual, va escriure El racisme explicat a la meva filla, una obra de divulgació amb molta voluntat pedagògica que va tenir molt d'èxit i li va comportar el premi Global Tolerance de l'ONU del 1998.
Ara, l'autor marroquí torna a centrar la seva mirada en l’Islam a No entenc el món àrab, un artefacte literari en el qual la seva filla torna a tenir un paper protagonista. Aquest cop, però, com a personatge de ficció.
Perquè, i l’autor ho ha volgut deixar ben clar no només en la introducció del llibre sinó també durant la seva visita a Barcelona, No entenc el món àrab no és un assaig sinó una mena de novel·la. La cosa va sorgir arran de les visites per escoles de tot el planeta que Ben Jelloun va fer després de l’èxit d’El racisme explicat a la meva filla.
"Els nens em deien a tot arreu: no entenc el món àrab", ha dit abans d’explicar que no volia fer el mateix que amb el llibre sobre el racisme sinó "imaginar-me les preguntes que els adolescents es plantegen sobre aquest tema".
Se li va acudir recrear un intercanvi de correus electrònics entre la seva filla i una altra noia –en aquest cas italiana perquè és un país que coneix bé- i va aprofitar l’actualitat per alimentar les qüestions que totes dues s’intercanvien "però tot des de la imaginació, basat en el treball autèntic d’un escriptor".
França i Itàlia
Així a la Mérième, la filla de l’autor, una adolescent de disset anys, marroquina, de cultura francesa i habitant a París, hi va oposar la Lydia, italiana de Bolonya, de mare francesa i pare sicilià, i catòlica. I va omplir la correspondència entre totes dues de preguntes, dubtes i comentaris que volien reflectir la seva angoixa per la situació caòtica i violenta del món actual.
De mà de les dues noies, el lector pot resoldre qüestions simples com ara que és un imam o capbussar-se en temes més espinosos, com la qüestió del mocador, per a la qual va comptar amb la impagable ajuda de la Fattouma, una personatge real que Ben Jelloun ha recreat.
"La Fattouma existeix de debò, però el seu discurs sóc jo qui l’escriu", ha aclarit l’autor, que ha aprofitat coses com el que li va dir una dona islamista quan li va preguntar pel fet que el seu marit tingués tres dones: "Si aquesta és la voluntat de Déu. Els occidentals també tenen amants, però no ho diuen, ho amaguen. I jo m’estimo més que el meu home tingui tres dones que no que vagi al bordell".
Espanya entra en escena
Quan li van proposar traslladar aquesta experiència al món editorial espanyol, Ben Jelloun va pensar a afegir un nou personatge, la barcelonina Maria, perquè això li permetria incloure les qüestions sobre aquest tema que es fan des d’una perspectiva espanyola.
"Conec més Catalunya que la resta d’Espanya, per això em vaig imaginar una noia catalana, que em permetia plantejar-me qüestions determinades, perquè la situació a Catalunya és diferent a la resta d’Espanya ja que aquí hi ha la comunitat d’immigrants marroquins més nombrosa", ha dit l’autor.
I també incorporar els atemptats a Madrid de l’11 de març del 2004, que li van plantejar moltes preguntes. "Com és possible que uns joves marroquins que tenen una feina, coneixen Espanya i l’aprecien, puguin matar una pila de persones que no els han fet res i entre les quals hi ha gent com ells, immigrants?", es preguntava Ben Jelloun i recalcava que "això no forma part en absolut de la cultura ni àrab ni musulmana".
Dins el cap d’un terrorista suïcida
Justament el terrorisme, i en concret la figura del terrorista suïcida és un dels aspectes que l’autor ha treballat més: "Vaig fer un esforç d’imaginació molt profund per entrar dins el cap d’un terrorista suïcida i vaig intentar entendre com un jove d’avui pot canviar l’instint de vida que tenim tots per l’instint de mort i assassinat. Aquesta és la gran pregunta a la qual encara no tenim resposta".
Tot i això Tahar Ben Jelloun té clars els orígens del problema: "La desgràcia de l’Islam va arribar amb Khomeïni, que va declarar que l’Islam seria polític o no seria. S’ha fet ideologia d’una religió i això és el més perillós que pot fer un polític perquè la religió ho explica tot, els religiosos no dubten, no es plantegen cap qüestió".
Per l’autor marroquí, Khomeïni va alliberar el fanatisme i la revolució iraniana va fer equivocar molta gent, que van considerar l’aiatol·làh iranià com una celebritat, com ara Michel Foucault. O Jean Genet, que va respondre a la pregunta de Ben Jelloun sobre per què li agradava Khomeïni dient: "Perquè es dedica a tocar els nassos a Occident".
Ben Jelloun també té clara la seva opinió sobre el pretès xoc de civilitzacions: "No hi ha xoc de civilitzacions sinó xoc d’ignoràncies i xoc de prejudicis". I el seu llibre, que no vol donar respostes, "es pregunta coses amb la voluntat d’intentar conèixer-nos i comprendre’ns millor i coexistir".
Sobre les lleis per ensenyar religió a les escoles, no vacil·la gens ni mica a dir: "cal una feina d’historiador, de pedagog, no un esperit de proselitisme o militància. No es tracta de plantejar que una religió és millor que l’altra, sinó que tothom estigui informat sobre què és el judaisme, el cristianisme o l’islam, però sense proselitisme".
I avisa que cal vigilar sobre les inversions a les escoles provinents de persones d’Aràbia Saudita o l’Iran "perquè aquests països fan aquest tipus d’actuacions des de perspectives militants i ideològiques".
No entenc el món àrab està publicat per Ed. Empúries en català i El Aleph en castellà.
bcn.cat (28.05.2008)
