Aquest és l’argument que una entitat obertament nacionalista espanyola, la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES), esgrimeix per llançar la seva campanya “Un exiliat, un vot”, que demana que els qui han marxat d’Euskadi i Navarra a causa del terrorisme d’ETA puguin votar com si seguissin empadronats als seus llocs d’origen.
La campanya, que està sent publicitada amb el suport, entre d’altres, de Libertad Digital, ha rebut de seguida nombrosos recolzaments amb noms i cognoms. Com ara el de Regina Otaola, la sorprenent alcaldessa a la localitat guipuscoana de Lizartza, que ser escollida amb només el 7,6% dels vots emesos en la llista del PP, l’única que s’hi va presentar, després que l’esquerra abertzale demanés el vot nul i el PNB demanés el vot en blanc en les darreres eleccions municipals a la localitat. Otaola ha manifestat al propi Libertad Digital que és “just i necessari” que “puguin votar” aquells que han deixat casa seva “per poder sobreviure”, a més de demanar al Govern espanyol i al PSOE “que es mullin i mostrin una més gran sensibilitat”.
També ha donat suport a la iniciativa Francisco José Alcaraz, l’expresident de l’Associación de Víctimas del Terorrismo (AVT), que diu que no fer-ho seria “legitimar el projecte polític d’ETA” i que “s’estaria rendibilitzant la mort i la persecució que du a terme ETA”. També recolza la campanya Pilar Elías, regidora del PP a Azkoitia (Guipúscoa) i vídua de Ramón Blagietto, regidor d’UCD a la localitat assassinat per ETA el 1980. Per a Elías, els “bascos espanyols” que “han marxat per obligació” són “moltíssims”, i creu que “hem de recuperar tota aquesta gent”.
eldebat.cat (2.01.2009)