El dilluns 5 de gener s’ha produït la signatura del decret de dissolució del Parlament Basc que convoca eleccions autonòmiques a Euskadi el proper 1 de març. Les candidatures s’han de proclamar el 2 de febrer. La campanya electoral es desenvoluparà des del 13 fins el 27 de febrer. L’onze de març es proclamaran els resultats. Fins aquí, tot sembla normal. Però no ho és massa!
El País Basc és un territori en què el nacionalisme ha disposat dels instruments democràtics, proporcionats per l’ordenament constitucional de l’Estat, per treballar en la construcció d’una realitat social i política que renegui d’aquest Estat. El PNB, sol o en coalició amb socialistes o altres partits nacionalistes, ha dut a terme els darrers trenta anys una tasca meticulosa d’allunyament d’Espanya, manipulant tant la Història com els sentiments. Com qualsevol nacionalisme, s’ha esforçat en deixar clar “el fet diferencial”. Alguns dels seus principals dirigents ho han fet significant l’existència d’un “poble basc” diferent des del punt de vista ètnic, arribant fins i tot a proclamar-se els “primers pobladors d’Europa”. Ja ho deia en Sabino Arana: “Etnogràficament hi ha diferència entre ser espanyol i ser euskerià, la raça euskeriana és substancialment diferent a la raça espanyola” (Bizkaitarra, 11).
Aquest mateix pare de la pàtria basca va posar els fonaments del que és, hores d’ara, el veritable fet diferencial a Euskadi: “Els aterreix sentir que els maketos se’ls ha de despatxar dels pobles a pedrades. Ah, la gent amiga de la pau! És la més digna de l’odi dels patriotes” (Bizkaitarra, 21). Aquesta forma tant pràctica de fer pàtria ha estat recolzada per altres patriotes, professionals del terror, que han deixat de banda el component ètnic per fer-ne servir un altre de més plausible: l’ideològic.
Tots aquests anys de coacció terrorista, sense cap recolzament institucional de banda del nacionalisme anomenat democràtic, han provocat la diàspora de desenes de milers de ciutadans bascos. Aquest és el veritable fet diferencial basc!
El proper 1 de març, un cop més, hi haurà eleccions a Euskadi sense les garanties democràtiques homologables a la resta de la Unió Europea. Hi tornarà a haver dificultats per completar les llistes d’alguns partits democràtics; es tornarà a parlar de la impossibilitat que l’entramat que dóna suport al terrorisme pugui presentar-s'hi. Però de ben segur que no es voldrà parlar de l’anomalia democràtica que el conjunt de l’Estat ha permès a Euskadi.
Nosaltres en parlarem!