M’asseia al mirador del saló i llegia. Era l’únic lloc caldejat de la casa dels meus avis, on la calefacció de carbó només funcionava les festes de guardar. Gràcies al fred, vaig descobrir que a la vitrina, darrere d’una cortina destenyida, s’hi amagava la col·lecció sencera d’El Patufet; amb els números vells vaig començar a llegir en català, una llengua que a l’escola no s’ensenyava. El castellà va ser el meu idioma escolar; el francès el vaig aprendre per complaure la meva àvia i l’anglès va arribar per exigència laboral.
A partir de tres idiomes, els següents són fàcils d’aprendre, segons diuen els experts. «Però no es pot abandonar el propi. Un país que no defensa la seva llengua està condemnat a la dissolució», advertia Joan Solà, l’insigne filòleg. Fa anys, dinant a Quo Vadis, li vaig manifestar el temor al veure els escassos coneixements d’idiomes dels nostres estudiants, immersos en el català com jo ho vaig estar en el castellà: «¿Per què no poden aprendre diverses llengües alhora?». «Poden», em va contestar, «sempre que siguem capaços d’ensenyar-les totes bé». Solà parlava diverses llengües i en comprenia moltes més. Per això era tan amic de José Manuel Blecua, director de la Real Academia Española. Compartien l’amor per la gramàtica.
Els lingüistes saben que la potència dels idiomes depèn d’aspectes aliens a la cultura, com les migracions i l’economia. El francès perd parlants, mentre que l’anglès, el xinès i l’espanyol creixen. El debat lingüístic és vigent als Estats Units, on el 16% de la població ja és hispana. Nicholas Kristof, guanyador de dos premis Pulitzer, va fer el seu primer article de l’any al New York Times apostant pel castellà: «Animeu els vostres fills que s’endinsin en el xinès, però no oblideu que l’idioma més important i fonamental és l’espanyol». A ningú allà se li acut pensar que puguin desatendre l’anglès, la llengua del país. Com la majoria dels catalans, espero que els meus fills i els meus néts, amb les hores d’estudi necessàries i no gràcies a uns tebeos antics, dominin el català i el castellà. I també l’anglès. Ells ho poden fer.
Rosa Cullell, periodista [va ser directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)]
El Periódico (4.01.2011)
