El Fòrum de les Esquerres No Nacionalistes (FI·ENN) considera que l’anomenat procés secessionista té un caràcter supremacista i etnicista.
El nacional-secessionisme ha avortat des de 2011 els moviments de reivindicació ciutadana contra les retallades socials. I el sistema oligàrquic i corrupte a Catalunya ha aconseguit desviar deliberadament l’atenció, amb el seu insolidari discurs rupturista, dels principals problemes socials que pateixen diàriament les classes populars catalanes, truncant així els anhels de canvi que totes aquestes mobilitzacions van generar.
El secessionisme català, l’origen del qual és neoliberal, fonamenta el seu propòsit en una falsa discriminació territorial que no existeix. Les injustícies socials es donen a Catalunya igual que en la resta d’Espanya, independentment dels nivells de desenvolupament i industrialització de cada zona del país.
D’altra banda, el talibanisme de Puigdemont i els seus acòlits arrossega les nostres institucions al desprestigi absolut, tant entre els nostres conveïns de Catalunya i de tot Espanya, com en l’àmbit internacional.
El secessionisme català està alimentant la llegenda negra, una falsedat que certa premsa estrangera s’apresta aviat a animar.
Per la seva banda, alguns dels autodenominats CDR, en nom d’un fals pacifisme, generen amb les seves actuacions proto-feixistes un greu perill de confrontació violenta.
S’està embrutant i banalitzant el noble concepte de República, que ha de concebre’s sota els principis d’igualtat, solidaritat i fraternitat, lluny del caràcter supremacista, elitista i insolidari que es desprèn del moviment independentista.
Entenem que l’article 155 de la Constitució, independentment del seu confús redactat i de la seva aplicació, és una eina legítima en qualsevol Estat de dret. La responsabilitat que segueixi, lamentablement, encara vigent és del nacional-secessionisme.
La falsa equidistància de l’aparell de direcció dels Comuns, amb el seu “ni DUI ni 155”, amaga una vergonyosa posició de lacais i escuders del “processisme”, la qual cosa genera frustració i desorientació en bona part de les seves bases i dels seus potencials votants.
Aquesta posició ambigua, submisa i còmplice, de la cúpula de Catalunya en Comú Podem amb l’independentisme, juntament amb la persistència de rèmores nacional-catalanistes del PSC, com és la defensa dogmàtica de la mal anomenada immersió lingüística, deixa els votants d’esquerres i no nacionalistes orfes de representació parlamentària. És evident que això, com es demostra comparant els resultats de les darreres eleccions generals i autonòmiques, ha generat un importantíssim desplaçament de vots cap a Ciutadans.
L’assumpció per aquestes formacions polítiques del sobiranisme nacionalista ha suposat de facto un abandó dels ideals de fraternitat de les classes treballadores del conjunt d’Espanya. Aquesta desviació cap al nacionalisme afecta també els grans sindicats CCOO i UGT, convocants de la manifestació del pròxim 15 d’abril en favor del secessionisme, que està generant desafecció i baixes entre els afiliats.
L’esquerra d’àmbit nacional és corresponsable d’aquest procés de fractura social, a causa del seu històric complex davant el nacionalisme i la seva incapacitat per tenir un projecte comú i d’esquerres per a Espanya.
La tan reclamada unitat de l’esquerra no pot construir-se sobre l’arraconament d’aquells que volem un projecte comú. En aquest sentit es torna paralitzant i fa perdre el nord dels ideals d’emancipació de classe. És hora de plantejar-se la necessitat de crear un referent d’esquerres amb un projecte nacional, no nacionalista, a Catalunya i al conjunt d’Espanya. Un referent polític que, tot assumint la pluralitat i diversitat d’Espanya, també d’Europa, faci front a aquells que pretenen l’homogeneïtzació i el pensament únic a Catalunya, atès que aquesta és, inclús, més diversa i plural que Espanya en el seu conjunt.
Barcelona, abril 2018.
Secretaria FI·ENN
