¡TRABAJADORES, SOLIDARIDAD con NISSAN y ALCOA!

Ahora también Nissan. La ausencia de política industrial y de lealtad institucional perjudica la estabilidad y progresión laboral.

El grupo empresarial Nissan-Renault-Mitsubishi ha anunciado que cerrará a finales de este mismo año TODAS sus factorías ubicadas en Cataluña (Montcada i Reixac, Barcelona-Zona Franca i Sant Andreu de la Barca) pero mantendrá abiertas las que tiene en el resto de España.

Nos hablan de libertad de empresa, de virtudes del capitalismo, de las maravillas de la movilidad, pero la realidad inmediata es que a finales de año sus más de 3.000 trabajadores (a los que hay que añadir cerca de 20.000 trabajadores de empresas proveedoras) irán al paro, con la consiguiente pérdida de renta futura para esas 23.000 familias y para el conjunto de Cataluña.

Las grandes decisiones no son de hoy para mañana. Sin ir más lejos, las Olimpíadas de Barcelona 1992 se consiguieron el 17 de octubre de 1986 (6 años antes) y con una estrecha colaboración entre las distintas Administraciones. En paralelo, se planificó el desarrollo de ferias y actividades económicas, así como del turismo. En 1990 vinieron a Barcelona 1,7 millones de turistas, en 2019 fueron 19,3 millones (11 veces más). Cuando se tiene proyecto y se trabaja codo con codo, al cabo de los años se tienen ingentes resultados.

El caso Nissan, como el de muchos otros de menor peso, ha seguido el mismo camino que las Olimpíadas, pero en dirección inversa. ¿Por qué?

¿Ha habido algo en la última década que haya dificultado que las Administraciones trabajen codo con codo? ¿Ha habido algún proyecto en los últimos años centrado en mantener, mejorar y ampliar el tejido productivo, así como un sustancial y legitimo incremento salarial?

Los gobiernos autonómicos son muy celosas de sus competencias. ¿El gobierno autónomo catalán ejerció sus competencias cuando en 2016 Nissan ya mostró caída de actividad y de plantilla? ¿Estaban sus miembros distraídos en otros objetivos?

Ahora nos distraen –especialmente los independentistas– diciéndonos que Nissan se repliega a Asia. Y no nos dicen, no vaya a ser que nos dé por pensar, que el grupo Renault-Nissan-Mitsubishi sigue en Europa y seguirá fabricando piezas para vehículos en España.

Es obvio que las multinacionales no sienten amores geográficos. Y si han de reducir su actividad global, ¿a quiénes sacrifican? Pues está claro que se deshacen primero de las instalaciones o franquicias ubicadas en los territorios que les inspiran menos confianza; entre otras, por razones de inestabilidad política.

Desde una óptica “revolucionaria” de izquierdas, se puede justificar teóricamente la inestabilidad política si el objetivo de dicha inestabilidad es conseguir un cambio en el régimen de producción y de propiedad que beneficie a las clases trabajadoras; es decir, si lo que se busca es una forma netamente distinta de distribuir la renta, una real movilidad social que acabe de verdad con la hegemonía social de la oligarquía de siempre, de un pequeño grupo de grandes familias privilegiadas.

Sin embargo, una inestabilidad política que tan sólo tiene como objetivo mantener y afianzar la hegemonía social de esa minoría de privilegiados, y garantizar la supervivencia de un régimen neoliberal tan sólo matizado por las corruptelas del clientelismo más desvergonzado, como es el caso de Cataluña, no beneficia en nada a las clases trabajadoras sino que no hace nada más que dañarlas, dividirlas y debilitarlas, y por lo tanto es objetivamente reaccionario.

El impulso desde las instituciones catalanas a su “Procés” hacia la independencia, siendo ostentosamente desleal y culpando de cualquier mal a las instituciones españolas, ha ido acrecentando la inestabilidad negativa general, tanto en Cataluña como en el resto de España. Ya solo ha faltado su desinterés y su incompetencia a la hora de gestionar.

Ahora son los trabajadores de Nissan, como han sido y seguirán siendo otros trabajadores y trabajadoras, los que tienen que pagar las consecuencias.

Los trabajadores de Nissan advirtieron y demandaron ayuda a las instituciones, con más ahínco si cabe tras el ERE de mayo de 2019 para 600 trabajadores. Confiaron. Les han traicionado. La Consellera d’Empresa i Coneixement fue en verano de 2019 a Japón, pero se le olvidó visitar a la dirección de Nissan. La misma Consellera, en octubre de 2019, declaró que lo publicado por Bloomberg sobre Nissan referente a su salida de Cataluña eran “rumores”.

¿Por qué ese poco interés de la coalición que gobierna la Generalitat (JuntsxCat y ERC) en defender la continuidad de la empresa y la vida laboral de sus trabajadores? Quizás sea por la misma línea de pensamiento que han seguido muchos independentistas en redes sociales al criticar con dureza despreciativa a los miembros del Comité de Empresa por expresarse en castellano: no les consideran catalanes y menosprecian lo que les ocurra. Es un pensamiento fuertemente reaccionario y extremoderechista. El Procés lo ha podrido todo.

¡VIVA LA CLASE OBRERA!

Barcelona, junio 2020.

Junta Directiva de Alternativa Ciudadana Progresista

__________________________________________________________________

TREBALLADORS, SOLIDARITAT AMB NISSAN I ALCOA!

Ara també Nissan. L’absència de política industrial i de lleialtat institucional perjudica l’estabilitat i progressió laboral.

El grup empresarial Nissan-Renault-Mitsubishi ha anunciat que tancarà a la fi d’aquest mateix any TOTES les seves factories situades a Catalunya (Montcada i Reixac, Barcelona-Zona Franca i Sant Andreu de la Barca) però que mantindrà obertes les que té en la resta d’Espanya.

Ens parlen de llibertat d’empresa, de virtuts del capitalisme, de les meravelles de la mobilitat, però la realitat immediata és que per Cap d’Any els seus més de 3.000 treballadors (als quals cal afegir prop de 20.000 treballadors d’empreses proveïdores) aniran a l’atur, amb la consegüent pèrdua de renda futura per a aquestes 23.000 famílies i per al conjunt de Catalunya.

Les grans decisions no són d’avui per a demà. Sense anar més lluny, les Olimpíades de Barcelona 1992 es van aconseguir el 17 d’octubre de 1986 (6 anys abans) i amb una estreta col·laboració entre les diferents Administracions. En paral·lel, es va planificar el desenvolupament de fires i activitats econòmiques, així com del turisme. En 1990 van venir a Barcelona 1,7 milions de turistes, en 2019 van ser 19,3 milions (11 vegades més). Quan es té projecte i es treballa braç a braç, al cap dels anys es tenen ingents resultats.

El cas Nissan, com el de molts altres de menor pes, ha seguit el mateix camí que les Olimpíades, però en direcció inversa. Per què?

Hi ha hagut alguna cosa durant l’última dècada que hagi dificultat que les Administracions treballin braç a braç? Hi ha hagut algun projecte en els últims anys centrat en mantenir, millorar i ampliar el teixit productiu, així com un substancial i legítim increment salarial?

Els governs autonòmics són molt gelosos de les seves competències. El govern autònom català va exercir les seves competències quan al 2016 Nissan ja va mostrar caiguda d’activitat i de plantilla? Estaven els seus membres distrets en altres objectius?

Ara ens distreuen –especialment els independentistes– dient-nos que Nissan es replega a Àsia. I no ens diuen, no sigui que ens doni per pensar, que el grup Renault-Nissan-Mitsubishi segueix a Europa i que continuarà fabricant peces per a vehicles a Espanya.

És obvi que les multinacionals no tenen amors geogràfics. I si han de reduir la seva activitat global, a qui sacrifiquen? Doncs és clar que es desfan primer de les instal·lacions o franquícies situades en aquells territoris que els n’inspiren menys confiança; entre d’altres, per raons d’inestabilitat política.

Des d’una òptica “revolucionària” d’esquerres, es pot justificar teòricament la inestabilitat política si l’objectiu és aconseguir un canvi en el règim de producció i de propietat que beneficiï a les classes treballadores; és a dir, si el que es busca és una forma netament diferent de distribuir la renda, una real mobilitat social que acabi de veritat amb l’hegemonia social de l’oligarquia de sempre, d’un petit grup de grans famílies privilegiades.

No obstant això, una inestabilitat política que tan sols tingui com a objectiu mantenir i afermar l’hegemonia social d’aquesta minoria de privilegiats, i garantir la supervivència d’un règim neoliberal tan sols corregit per les corrupteles del clientelisme més desvergonyit, com és el cas de Catalunya, no beneficia en res a les classes treballadores sinó que no fa res més que danyar-les, dividir-les i afeblir-les, i per tant és objectivament reaccionari.

L’impuls des de les institucions catalanes al seu “Procés” cap a la independència, a més de ser ostentosament deslleial i de donar–hi les culpes de qualsevol mal a les institucions espanyoles, ha anat fent créixer la inestabilitat negativa general, tant a Catalunya com en la resta d’Espanya. Ja només ha faltat el seu desinterès i la seva incompetència a l’hora de gestionar.

Ara són els treballadors de Nissan, com han estat i seguiran sent altres treballadors i treballadores, els qui n’hauran de pagar les conseqüències.

Els treballadors de Nissan ja ho van advertir i n’hi van demandar el seu ajut a les institucions, encara més després del ERO de maig de 2019 per a 600 treballadors. Van confiar. Els han traït. La Consellera d’Empresa i Coneixement va ser a l’estiu de 2019 al Japó, però se’n va descuidar de visitar la direcció de Nissan. La mateixa Consellera, a l’octubre de 2019, va declarar que allò publicat per Bloomberg sobre Nissan, referent a la seva sortida de Catalunya, era només que “rumors”.

Per què aquest nul interès de la coalició que governa la Generalitat (JuntsxCat + ERC) per defensar la continuïtat de l’empresa i la vida laboral dels seus treballadors? Potser sigui per la mateixa línia de pensament que han seguit molts independentistes a les xarxes socials, en atacar amb menyspreu als membres del Comitè d’Empresa pel fet d’expressar-se en castellà: no els consideren catalans, i tant se’ls hi dóna tot el què els hi passi. És un pensament fortament reaccionari i d’extrema dreta. El Procés ho ha podrit tot.

VISCA LA CLASSE OBRERA!

Barcelona, juny de 2020.

Junta Directiva D’Alternativa Ciudadana Progresista

Un comentario en «¡TRABAJADORES, SOLIDARIDAD con NISSAN y ALCOA!»

  1. Antonio Piazuelo dijo:

    Creo que este problema trasciende el proces ,la independencia etc etc Es uno mas y no sera el ultimo.Ante la falta de conciencia de clase de los trabajadores,el capitalismo de rapiña hace y deshace a su antojo Con gobern y con gobierno,
    Crear conciencia de clase debería ser el objetivo principal de todas las organizaciones que se reclaman de izquierdas No espera la agresión a los trabajadores para ponerse al frente de las reivindicaciones Generando expectativas que con esta globalizacion ( antes tambien ) como no se cumplen ,generan mas crispación y rechazo de la propia izquierda Toda mi solidaridad con estos trabajadores ¡¡¡¡ pero AHORA ;ANTES Y DESPUES

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *