Reid, però, no s’ha retret de cap de les seves paraules i, fins i tot, ha insistit en la seva visió de Catalunya. “Entenc que és important resguardar el català, defensar-lo i compensar el dany fet durant la dictadura, però un es pregunta si no s'està fent un mirall de les polítiques intolerants de la dictadura”, ha comentat a l’entrevista.
El periodista escrivia a “The party is over” (La festa ha acabat) que, malgrat alguns beneficis, potser l’Estat de les autonomies “havia arribat massa lluny”. A més, considera la política lingüística del Govern com “dogmàtica” i assegurava que havia renascut el fenomen del “caciquisme” citant a Jordi Pujol, Manuel Chaves i Manuel Fraga. Tot i les crítiques, el periodista de The Economist assegura que l’article “és un informe de com veig Espanya en aquest moment…Em va semblar important destacar que la descentralització, els últims 30 anys, ha tingut molts aspectes positius, però hi ha un malestar creixent en alguns aspectes."
Tura va sortir en defensa de l’expresident de la Generalitat remarcant que durant 23 anys ha estat escollit democràticament i que, pel que fa a la llengua, la Generalitat garanteix que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats en una societat plural social i culturalment.
Crisi econòmica i autonomies
Michael Reid, en la seva entrevista a RAC1, ha assegurat que el Govern espanyol haurien d’atendre més a solucionar la crisi econòmica que a les autonomies perquè “amb l'economia entrant en recessió, els espanyols, i aquí fins i tot els catalans, demanaran al Govern que prengui mesures contra la recessió i el Govern cada cop té menys recursos, amb els que fer això”, ha assegurat.
'La Vanguardia' defensa 'The Economist'
Des de les pàgines d’editorial de La Vanguardia han sortit en defensa de The Economist. En un petit article titulat “En defensa de The Economist” assegura que tot i que la revista “és una capçalera de prestigi (…) segurament no sigui infalible, els seus reporters tenen tot el dret a aportar la seva visió dels països sobre els que escriu fins i tot encara que no correspongui amb la que majoritàriament es percep en aquests llocs. No podem ser tan susceptibles ni posar-nos les mans al cap pel fet que un mitjà de comunicació, un més al cap i a la fi, no doni la imatge de Catalunya que ens agradaria llegir”, conclou.
eldebat.cat (12.11.2008)