![Pöttering [a la imatge, al costat del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que és qui l'ha presentat]](https://www.eldebat.cat/cat/img2/Pottering_Duran_320.jpg "Pöttering [a la imatge, al costat del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que és qui l'ha presentat]")
Es mostra en contra de la independència de Catalunya
Pöttering [a la imatge, al costat del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que és qui l'ha presentat], en una conferència a la Fundació Pere Tarrés, a la qual hi ha assistit destacats protagonistes de la política catalana –el president del Parlament, Ernest Benach, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la presidenta del grup parlamentari del PSC, Manuela de Madre, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, eurodiputats com Ignasi Guardans (CiU), Maria Badia (PSC) o Aleix Vidal-Quadras, o candidats a ser-ho, com Ramon Tremosa–, ha fet una primera intervenció molt diplomàtica, on ha evitat cap referència a la llengua i al fet nacional català dins d’Europa. Un tema que, evidentment, s’ha posat ràpidament sobre la taula en el col•loqui posterior.
Primer, a Espanya
Així, després de les intervencions de Jordi Pujol, qui ha recordat que el català és una llengua molt més parlada que d’altres llengües oficials de la UE, de Bernat Joan, que ha advertit que la posició actual de la UE obliga a tenir un estat al darrere per obtenir l’oficialitat de la llengua, i d’altres sobre el mateix tema, Pöttering ha donat una resposta molt clara: els catalans hauríem de “preguntar als seus compatriotes primer què pensen d'aquesta qüestió, i si troben una posició unificada a l'Estat espanyol, aleshores serà més fàcil als qui no som espanyols donar una resposta”.
És a dir, que el requisit indispensable per ni tant sols contemplar la possibilitat que el català sigui oficial a la UE és que Espanya recolzi la proposta. Com ha explicat Pöttering, quan ha dit que Catalunya hauria de fer primer “un esforç a l'Estat espanyol” per convèncer-lo i que “si a l'Estat s'accepta la vostra decisió, ho podrem tenir en compte, però ho hem de tenir pas per pas”.
Contra la independència
Però, a més d’aquest requisit, Pöttering s’ha mostrat personalment en contra tant de l’ús de noves llengües, perquè “'hi ha d'haver una mena de límit”, com de l’aparició de nous estats a la UE. Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat responent una intervenció del president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, que li ha preguntat si “quan Catalunya sigui un estat independent dins de la UE, els eurodiputats catalans podran utilitzar el català”. Pöttering no ha respost directament a la qüestió, sinó que ha aconsellat a Catalunya “trobar solucions en el marc dels estats i les nacions que existeixen ara” i s’ha estès a desaconsellar la creació de nous estats a la UE.
No dividir els estats membres
“Si volem començar a separar les nostres nacions i països a Europa”, ha advertit, “a Alemanya hi haurà setze nous membres a la UE”, en referència als länder alemanys. De fet, ha afegit que, per permetre una “Europa forta”, s'ha d'evitar “dividir els països o estats”. “Hem de trobar una forma d'existir dins dels països”, ha afegit, tot recordant l'existència d'institucions dins de la UE com el Comitè de les Regions, on “Catalunya sempre ha tingut un paper important”. “El meu consell és acceptar el principi de subsidiarietat i no dividir els nostres països i nacions, perquè el que necessitem és tenir regions fortes”, ha assegurat.
eldebat.cat (27.01.2009)
