Redacció
Segons informa La Vanguardia, el president de la Generalitat ha encarregat un informe tècnic extern sobre la millor manera d’assegurar l’abastiment d’aigua a Barcelona després que un estudi del govern central posés en dubte la solvència tècnica i la veracitat de les medicions de la Conselleria de Medi Ambient que van servir com a precedent de la decisió de posar en marxa la sol·licitud al Govern central del transvasament del Segre, demanda que, al seu torn, ha obert la caixa dels trons de les discrepàncies entre adminsitracions.
El treball encarregat per Montilla ha de comprovar si el ministransvasament de l’Ebre és el més adequat, com sosté el document de l’Executiu en funcions de Zapatero, molt crític amb la Conselleria catalana de Medi Ambient. Segons aquest informe, les obres inclourien la construcció d’una conducció d’uns 14 kilòmetres de longitud que connectaria la conca de l’Ebre amb la del Ter–Llobregat, que abasteix Barcelona i l’àrea metropolitana. Aquesta aposta per l’Ebre del Govern central coincideix amb l’opinió expressada pel Col·legi d’Enginyers de Catalunya.
A Barcelona, esperant l’aigua de maig
Malgrat la polèmica i a manca de la formalització dels contractes amb les navieres, ja hi ha dia per a l’arribada dels vaixells a Barcelona: el primer salparà des de Tarragona la primera quinzena del mes que ve. El cost mensual per rebre 2,6 hectòmetres cúbics –el consum de cinc dies de la regió metropolitana- procedents d’Almeria, Tarragona i Marsella ascendeix a 22 milions d’euros i la contractació de la flota de deu vaixells serà bimensual (44 milions cada 2 mesos). Objectiu: evitar les restriccions d’aigua potable a la ciutat a l'estiu.
Guillot atribueix el “pacte de silenci” amb Madrid al fet que no hi havia estudis
De la seva banda, i en declaracions al programa Actualitat Viva, de Comunicàlia, el secretari general d’ICV, Jordi Guillot, ha reconegut haver-se sentit “sorprès” per l’oposició del Govern central al projecte de portar aigua del Segre al Llobregat a través del túnel del Cadí, després que donés llum verda al transvasament des del Tajo cal al País Valencià i Múrcia. Per contra, l’ecosocialista ha assegurat que el “pacte de silenci” amb el govern espanyol per no parlar del transvasament del Segre fins passades les eleccions va ser perquè encara “no hi havia estudis fets”. Guillot podia dir-ho més alt, però no més clar: "les coses s'han de dir pel seu nom: estem parlant d'un transvasament", en referència a la captació temporal d'aigua projectada per la Conselleria del seu correligionari, Francesc Baltasar.
eldebat.cat (4.04.2008)
